dilluns, 26 d’octubre del 2009
Va de mestres
La setmana passada, vem tindre que portar al seminari el treball del llibre Va de mestres, vam estar debatin sobre algun dels temes proposats pels autors Jaume Cela i Juli Palou. Amb la Montse vem arribar a la conclusió, que com a futurs educadors que serem és un llibre que hem de tindre present ja sigui com a mestres o com a futurs pares que serem en el seu moment. Alguns dels temes que parla aquest llibre igual que El tono de la enseñanza, hem pogut comprovar que estan lligats amb alguns temes treballats a classe.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Aprendre i créixer
la primera classe amb grup petit, vem llegir diferents articles en grups de 5 persones. El meu grup ens va tocar aprendre i créixer de l'Eulàlia Bosch. La nostra síntesi és la següent:
Al capítol Aprendre i créixer del llibre Educació i vida quotidiana, l’autora ens mostra una situació real que li va explicar una professora del dia a dia de la seva classe.
En aquest capítol l’autora destaca la importància de saber llegir i ens ho fa veure gràcies a una anècdota quotidiana del protagonista d’aquesta història, un nen.
El nen era el petit de la casa i mai havia tingut la necessitat de fer-se gran, però les coses van canviar quan va aprendre a llegir, en aquell moment, es va sentir tant gran que fins i tot ell sentia que havia crescut físicament.
aquesta síntesi l'hem fet la Cristina Bardia, Mireia Bernadó, Caroline Dahl, Sandra Pérez i Irene Ruiz
L’endemà tot content li va dir a la seva professora que si no s’havia adonat que havia crescut, la professora va entendre la metàfora quan el nen li va explicar que era més gran perquè ja sabia llegir. Aquest fragment ens va posar de manifest als lectors l’evolució personal del nen.
Al capítol Aprendre i créixer del llibre Educació i vida quotidiana, l’autora ens mostra una situació real que li va explicar una professora del dia a dia de la seva classe.
En aquest capítol l’autora destaca la importància de saber llegir i ens ho fa veure gràcies a una anècdota quotidiana del protagonista d’aquesta història, un nen.
El nen era el petit de la casa i mai havia tingut la necessitat de fer-se gran, però les coses van canviar quan va aprendre a llegir, en aquell moment, es va sentir tant gran que fins i tot ell sentia que havia crescut físicament.
aquesta síntesi l'hem fet la Cristina Bardia, Mireia Bernadó, Caroline Dahl, Sandra Pérez i Irene Ruiz
L’endemà tot content li va dir a la seva professora que si no s’havia adonat que havia crescut, la professora va entendre la metàfora quan el nen li va explicar que era més gran perquè ja sabia llegir. Aquest fragment ens va posar de manifest als lectors l’evolució personal del nen.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
dilluns, 12 d’octubre del 2009
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
