Aquest poema ens el van fer aprendre a 1r de batxillerar, ja que és quan vam fer el viatge a Grecia i vam poder visitar el Temple de Sounion. Un cop vam arribar, l'objectiu del Consell Pedagògic, va ser que recitessim el poema tot el curs junts.
Un dels motius de la meva tria va ser aquesta i l'altre era el fet de que com fa tres anys me'l havia après, em seria mé fàcil recordar-lo quan tingues que fer l'esforç de memoritzar-lo.
Sunión! T’ evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat desdenyós de les altres columnes
que en els fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l’eternitat!Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Carle Riba
