RECITACIÓ POEMA

Aquest dilluns per l'assignatura de COED, vaig recitar un poema de Carles Riba. Aquest poema per mi em transmet bons records i també enyorança cap a tots aquells que van ser els meus companys en la meva estada a Súnion.
Aquest poema ens el van fer aprendre a 1r de batxillerar, ja que és quan vam fer el viatge a Grecia i vam poder visitar el Temple de Sounion. Un cop vam arribar, l'objectiu del Consell Pedagògic, va ser que recitessim el poema tot el curs junts.
Un dels motius de la meva tria va ser aquesta i l'altre era el fet de que com fa tres anys me'l havia après, em seria mé fàcil recordar-lo quan tingues que fer l'esforç de memoritzar-lo.

Sunión! T’ evocaré de lluny amb un crit d’alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat desdenyós de les altres columnes

que en els fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l’eternitat!Tu vetlles, blanc a l’altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carle Riba